No hi ha cap estàndard internacional unificat per a la classificació de robots; es poden fer diferents classificacions des de diferents perspectives.
Etapes de desenvolupament
① Robots de primera generació: Ensenyeu-Posar robots. El 1947, el Laboratori Nacional d'Oak Ridge dels Estats Units va desenvolupar el primer robot del món controlat a distància per a la manipulació de combustible nuclear. L'any 1962, els Estats Units van desenvolupar amb èxit el robot d'ensenyament-propòsit general PUMA. Aquest tipus de robot utilitza un ordinador per controlar una màquina de diversos-graus-de-llibertat. Emmagatzema programes i informació mitjançant l'ensenyament, recupera la informació durant el funcionament i després emet ordres. D'aquesta manera, el robot pot reproduir repetidament les accions a partir de l'ensenyament humà. Per exemple, un robot de soldadura per punts per a automòbils, un cop s'ensenya el procés de soldadura per punts, sempre repetirà aquesta tasca.
② Robots de segona generació: els robots sensorials que ensenyen-i-reprodueixen no tenen percepció del seu entorn extern. Desconeixen la magnitud de la força de manipulació, l'existència de la peça o la qualitat de la soldadura. Per tant, a finals de la dècada de 1970, es va iniciar la investigació sobre robots de segona-generació anomenats robots sensorials. Aquests robots posseeixen habilitats sensorials similars a les humanes, com la força, el tacte, el lliscament, la visió i l'oïda. Poden percebre i identificar la forma, la mida i el color de les peces a través d'aquests sentits.
③ Robots de tercera-generació: robots intel·ligents. Aquests robots, inventats des de la dècada de 1990, estan equipats amb diversos sensors i poden dur a terme raonaments lògics complexos, judicis i presa de decisions-. Determinen de manera autònoma el seu comportament en estats interns i entorns externs canviants.